Fins al Gorro

Jo hi ha una cosa que no puc, o potser és que no vull, pas entendre i és com una persona espot comprometre a portar a terme un projecte i que a l'hora de la veritat surti amb excuses, avui no puc per no se que i demà per no se quina altra cosa, deixi a la resta de l'equip penjat i no és pugui comptar amb ell/a per res, quan algú es compromet en alguna cosa ho fa fins al finat, acceptant-ne totes les conseqüències, és lògic que algun dia hi hagi algun inconvenient, ¿però cada dia? si hi ha quelcom que no et permeti portar-ho a terme es parla entre tots i es pot buscar alguna solució.

Però això no és tot perquè després hi ha aquells que no saben delegar i ho volen fer tot, i els fa por no tenir el control absolut. És normal pensar que és pot tot, però no és pas possible fer-ho i a la llarga acaba generant tensions i malestars que no només impedeix que és faci bona part de la feina, si no què fa que la poca què es faci es faci malament, això sens contar que ja des de bon inici es faci de mala gana, intentant impedir el treball d'altri.

El treball en equip, on tots estiguin d'igual a igual, és la millor manera de fer que les coses surtin correctament, car que quan algú s'equivoca en quelcom la resta pot contribuir a mitigar-ne els efectes, però perquè això passi tots hi han de posar el coll i una bona disposició.

Potser la meva manca d'havilitat amb les matemàtiques m'impedeix veure coses que per d'altres son tant evidents. És cert que la xifra és infinita ment molt millor que el que hi havia fins ara i en aquest tema hi ha partits que més val que callin, igual que val més que callin quan parlen del model, model que ells van pactar posant per davant llurs propis interessos empresarials personals que no pas els del país. Model el qual feu que des d'esquerra votéssim no a l'estatut, i el qual ens hauria hagut de portat a dir no a un finançament que ens continua fent dependre de la voluntat de quatre personatges que resideixen a milers de quilòmetres de la gent en qui ha de repercutir les polítiques que es portin a terme amb aquests diners i que amb la qual cosa no coneixen el país. La direcció d'esquerra s'hauria d'haver mantingut immobil en el no fins que no s'hagués aconseguit el concert, encara que l'estatut no ho prevengui, això un sistema que ens permetés tenir el control absolut sobre els nostres recursos i si per poder aconseguir el que és millor pel país s'ha de sortir del govern, perquè els altres partits només pensen en el poder doncs es fa, i no s'accepta un model portat a terme per una ministra a la qual sembla que li hagin dit que accepti la xifra que vam dir, gran error nostre, però que continuïn sotmesos i callats com fins ara.

Tipical Martorellas

Ahir a la nit tots els Martorellencs vam tenir l'honor de poder assistir un cop més a un dels tristos espectacles als que ja hauríem de començar a estar acostumats però al que uns quants ens neguem a fer-ho.

Doncs resulta que ens visitava un dels components del grup Antònia Font, acte que s'havia de fer al aire lliure però que per por al malt temps es passà a l'envelat: "model aisverg" que deia el cantant, on l'acústica no es gaire bona, fins aquí correcte.

El surrealisme era en veure la pista: "Sincerament m'ho imaginava menys buit" comentàvem amb un amic. el fet era que els assistents es podien contar amb els dits d'una ma, i encara en caldria treure'n tres que més que res venien per que son amics de la regidora i el tècnic i calia quedar be si es volien mantenir les oportunitats de poder tenir un lloc a l'ajuntament, i de la resta encara en caldria treure'n un que serien els polítics i la premsa local dels blogs.

Jo no critico la feina del tècnic que porta a les polítiques de joventut del municipi el que ell domina, que és la música, però un cantant d'aquesta fama potser seria millor portar-lo per festa major, i així ampliar l'ofèrta musical del MAM per tal de que potser així si que participessin més joves per festa major i no caldria muntar unes colles controlades per l'ajuntament, perquè els joves mateixos ja ho faria.

El via crucis

Un cop més certes coses ens continuen sorprenent. La setmana passada, la sorpresa fou era que l’alcaldessa dimitia. El divendres passat a mig matí, s’envià un ban convocant a un Ple extraordinari pel canvi d’edil, “motius personals” al·legava. En el Ple, s’havia de nomenar un alcalde accidental que convoqués pel dimarts un altre per nomenar la nova alcaldessa en el qual tampoc es presentà l’oposició ni on l’alcaldessa accidental savia que havia de fer.
El Ple fou tant ràpid que tot just durà dos minuts, “potser és per això que la oposició no s’hi va presentar”. Jo hem Pregunto: ¿això són demòcrates?, que no es presenten al Ple perquè com diuen; “total l’equip de govern farà el que vulgui”. ¿Per què es presenten a les eleccions llavors? Com no és normal que facin el que volen si ningú els demana explicacions, lògicament ho aprofiten i van fent. Jo crec que rere tot aquest teatre hi ha gat amagat i uns i altres només miren per ells i practiquen la vella política de estàs amb mi o contra